Tinc un escrit seu guardat quan tenia ella 15 anys i era la seva infermera.
Li vaig dir que estudiés, que tenia una ment privilegiada. I va estudiar medicina.
I avui ja no hi és.
Demà és l'últim dia que treballo d'infermera. Coincidències de la vida i el seu atzar.
I avui he agafat la bici i m'he passat amb els km. Només volia donar un passeig de tarda. Però la ràbia, el dolor barrejat amb la meva nova etapa ha fet que no tingués prou amb 5km de pujada que anava a fer i he fet 33km.
Tinc dolor emocional de tot plegat i no és fàcil gestionar tot.
Però canalitzar tot amb l'esport amb les vistes a la muntanya i el sol de tarda també dóna pau. I avui tenia tot un color especial.
Un post trist i, alhora, rar en sensacions Enfrontades, en record d'ella.
Descansa en pau. Bonica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada