Nusos

 A vegades les coses no surten com una les preveu. De cop, a la vida, comencen a sortir nusos que no saps massa com han aparegut...

Volia fer uns llacs diumenge, perquè vaig arribar dissabte a la tarda a mig camí i el meu cotxe es va escalfar.  Començo bé les vacances!!! 

El pobre, amb 360mil km un gasolina, va dir que prou aquell dia. Em faltaven 2 km per arribar al llac del llauset després de pujar a poc a poc uns 12km i començar una circular caminant fins els 2800 metres d'alçada i d'unes 8 hores de durada. 

Allà dalt, a 2000 metres, el cotxe escalfat (menys mal que estic pendent, com a bona infermera, del seu cor i no vaig haver de fer junta de culata), el capó aixecat, jo mirant l'univers intentant comprendre per a què en aquell moment m'havia quedat sense anticongelant i el cotxe aturat esperant a que es refredi i l'excursió ja la donava per perduda. Ara havia de baixar el cotxe abans que petés del tot. Menys mal -vaig pensar- que estic a Lleida i no als Dolomites en aquell moment precís. Miro i te pèrdua de liquid bastant clara. Vaig fer un video i tot.

Als 15 minuts, 3 homes van aparèixer just per la boca del túnel en dos cotxes. Anàvem junts. Els vaig aturar. Igualment, s'haurien aturat. 

Vaig pensar d'aturar-me abans del túnel, perquè si no el podia arrencar dins el túnel, ningú podria entrar ni sortir i provocaria un merder digne de sortir als Telenotícies. Ja veig el titular:

Una pava bloca un túnel d'alta muntanya i aïlla als alpinistes 36 dies. Què sé jo!!

Vaig aturar-me just abans d'entrar. 😅. A uns 2000 metres d'alçada. I van aparèixer dos cotxes sortint del túnel. I jo allà enmig que fotia una pena... eren 3 Àngels de la guarda. 

Van posar refrigerant que jo havia acabat l'ampolla de 5 litres que s'havia engolit en 14km i vaig baixar en punt mort tota la baixada. 

Una vegada a la nacional vaig anar on tenia les meves coses... un càmping "zen" on vaig estar com a casa. Abans a una gasolinera vaig comprar 15 litres d'anticongelant. No sabia quan temps trigaria ni si podia tenir mai més cotxe o què. 

Què bé que vaig estar al camping!!! La vida volia que em quedés allà dos nits més. 

Al dia següent, taller i ni tan mal. Vaig fer bici per la zona, molt guapa, per cert. Vaig conèixer a un parell de pavos molt interessants. 

A la tarda ja tenia el meu cotxe arreglat i vaig tornar al taller en bici per una nacional perillosa però que fins que no vaig fer els 7km i vaig arribar, no va passar cap cotxe. Eren les 18h40.

Però la història és que, pel que sigui, la vida no vol que jo faci muntanya. 

Des de que vaig arribar a Osca:

Tots els dies plovent. Tot just arribo per fi a lloc i fins avui a les 16h no he pogut caminar una mica.  El cel amenaçador. Ahir una mica de bici, però poca perquè també vaig arribar just perquè plogués i aquest matí, no sé com, he blocat la tarja sim. 😁😁

En fi, tota una història de l'univers perquè no hi hagi manera de sortir al monte. 

A la foto, el Perdiguero, entre d'altres. Passeig d'aquesta tarda totalment espontani. 

Tenia ganes de veure'l. 

He baixat corrents una estona de les ganes que tenia de fer esport.

He començat el sender de pujada per aquest pont que veieu i unes vaques baixaven en aquell moment pel camí a tota hòstia i jo, de cop, he pensat;

Definitivament, l'univers, pel que sigui, no vol que pugi muntanyes. Vull pensar que m'està protegint. Perquè sempre ho ha fet. És la lectura que en faig. I he baixat cagant llets quan he vist les dues vaques i després han baixat bastantes més. 

Les vaques han tingut tot el dia per baixar pel camí i precisament baixen en el moment que jo he començat a pujar??

Moltes casualitats i molts nusos tots els dies. 

Bona nit, gent.