Hola a tothom, gent.
La idea és escriure sobre els meus viatges, excursions i vivències. Encara que, en realitat, de l'únic que val la pena escriure és de l'únic que importa a la vida; l'amor. Però aquest, no es pot escriure. S'ha de viure. No hi ha paraules, a voltes. O potser sempre mancarà les paraules exactes i precises per a poder explicar un sentiment tan profund.
Tot intent d'etiquetatge o de definir el que és l'amor o com se sent en cada un de nosaltres, és limitar-lo. Acotar-lo. I l'amor no ho mereix.
Per tant, potser, dins els meus viatges, muntanyes, escrits, hi hagi part d'amor amagat entre les lletres, per no ofegar del tot aquell alè d'enyor o d'alegria del viscut o del que viuré.
Afortunada de sentir. Sempre.
Però no és l'objectiu parlar de l'amor dins les meves lletres.
Sinó d'explicar les meves reflexions íntimes quan pujo muntanyes, dels reptes, de les pors quan les sento... per qui les vulgui llegir.
Bon viatge de vida per a tothom i no oblidem que estem aquí per viatjar al centre de nosaltres mateixos i enfocar la mirada cap endins. Cap a casa. No sabem quan de temps hi serem. Però sempre és massa curt. En un segon es pot viure tota una vida.
No la desaprofiteu.
Tots deixarem a terra el nostre cos i, en l'últim instant, poder fer un somriure perquè ha valgut la pena el temps viscut. Cadascú el seu. Cadascú el seu camí. Cadascú la seva vivència i Cadascú a la seva manera. Única. Irrepetible.
Bona nit
Gràcies Rou per seguir endavant i deixar-te sentir, des del més ampli sentit de la paraula.
ResponEliminaMoltes gràcies Ikeas. A vosaltres per seguir llegint aquesta infermera que avui ha estat el darrer dia. És un plaer saber que algunes persones seguiu recolzant i animant als altres darrera les pantalles.
ResponEliminaBon dia Rou. Mai t' agraïrem prou els teus missatges a telegran duran els moments mes asfixiants del assetjament informatiu sanitari que hem patit els dos ultims anys. I ara que comences una nova etapa a la teva vida i comunicativament, et desitjo molts sort i et dono una gran abraçada virtual.
ResponEliminaGràcies Ramón. He estat moltes hores intentant informar. Malgrat que realment he rebut molta pressió negativa, mai he deixat de fer el que creia més ètic. Ha estat una època terrible per a tots. On alguns s'han quedat pel camí de forma física i d'altres han deixat estampada la poca ètica que quedava. Cadascú que faci la seva pròpia revisió. Ha estat un plaer.
Elimina