COM ES VIU LA DARRERA GUÀRDIA

 Bon dia per a tothom.

Ja sabeu que odio matinar oi??

Doncs aquesta nit no he dormit. Així que, a mes de matinar, sumeu que odio no descansar quan estic amb pacients. Sort que tinc la planta molt bé i ahir jugàvem al dòmino amb pacients. Més terapèutic que les pastilles. S'ho van passar molt bé.  Vaig haver de cercar un dòmino per tota la casa i no va ser fàcil. La idea va ser meva. I finalment, fins l'hora de dinar van estar embolicats amb col.locar fitxes i com alguns guiaven a qui no distingia un 6 d'un 3 mentre la Rou feia cures i substituïa als pacients que s'aixecaven quan havien d'anar al wc sense importar la partida i qui guanyés. 

Avui m'han portat cosetes per fer un vermut i he pogut acomiadar-me dels companys de guàrdia. 

I he assegut amb els pacients. Un m'explicava que des de la 3 dosis, cancer i que no es troba bé.  He estat una estona i un fill de 5 anys es va morir ofegat a una piscina.  Ho explica encara emocionat i té 80 anys. Quines vides. Quines motxilles. 

Una altra avui també m'explicava que va morir el seu marit d'un càncer de pàncrees quan ella tenia 58 anys (ara en té quasi 90). Amb una agonia de 9 dies perquè els metges (deia) no volien sedar...

I aquí els tinc, jugant al dòmino i feliços. Els que poden.  Serveix més que les pastilles. 

I com que els riures es contagien tothom vol estar al control d infermeria. Amb taules i sentint que formen part d'una família postissa. S'ajuden els uns als altres.

Per ser l'última guàrdia que odio matinar, ha estat genial.

Tothom bé i tothom tranquil.