Història d'una cullera...

El que vaig a escriure és una supina tontada.

Però acabo de veure aquesta cullera i té una història. 

Sabeu que vaig estar fa una setmana a un càmping zen.

La que mana, es diu Anna i és qui em va fer el ritual aquell de les "polseres vermelles". Que després del ritual, va anar tot al revés de com ho vaig plantejar. Res va sortir dret. Res absolutament. 🤣

Us poso en situació.🤗

Menjava al costat del bungalow (en principi, em quedava dues nits.  Feia l'excursió d'alta muntanya super guai, i al dia següent marxava. I un be negre!). Total, que menjava a una taula de fusta al costat del bungalow minúscul amb una llitera però que per a mi, en  tinc prou. Haig de dir que com estava a ran de terra em costava un ovari i part de l'altre aixecar-me al matí d'allà.  Però això és un altre conte a explicar. Ara no toca.

No tenia cullera i m'havia de menjar no recordo si un iogurt de cabra o un alvocat o què. Total que vaig al menjador bungalow que té dues neveres i que congelava les cantimplores per tenir aigua fresqueta (que després no podia beure perquè l'aigua congelada aguantava congelada tot el sant dia...) total, menys mal que se'm va escalfar el cotxe.... al final hauré de donar les gràcies i tot) i agafo una cullera que no era meva sinó del camping "zen" preparada pels que dormim als bungalows. Per no fer el guarro menjant que estic ben educada.  

Em seguiu? És que faig molts parèntesis.

Total que amb l'escalfament del cotxe i tota l'aventura la cullera no la vaig netejar. Però l'anava veient i controlant tots els dies. Però no trobava el moment de netejar la cullera i tornar-la al seu lloc.

El matí que vaig recollir, la vaig posar a la vista per netejar-la però al final la vaig posar al cotxe, bruta (l'única cosa bruta, eh?!) I quan estava ja en camí contenta del que el meu cotxe ja no s'escalfa i camí d'Osca penso... coll0ns!! La cullera!!!.

Total que passen 3 dies i de tornada, torno a cercar el telefon del camping zen (entre l'olor de l'encens, les abraçades de l'Anna, la música zen, els budes per tot arreu, olores a Índia 3 mesos seguits... que em mola ehhh?!)

Truco a l'Anna i li dic... que sóc jo! (I tu qui ets?) Sí home! La del cotxe... (silenci) la que se li va escalfar el cotxe!! 

Ahhhh Sí!!

Val...(menys mal que al final sap qui sóc)...

que vinc a dinar en una hora!!. Em pots fer la teva amanida especial?

Riu i em diu que m'espera.

Total que arribo al camping i no sé on he cardat la put4 cullera. Tinc el cotxe que sembla "bajarse al moro" aquella peli de fa molts anys... tota carregada fins dalt com si no hi hagués demà.

Total que els hi explico que vaig "robar" una cullera amb un mànec blau i que l'haig de tornar però que ara mateix no sé en quina bossa està. La gent em mira entre sorpresos i no sabria descriure la cara quan algú et diu que torna una p1ta cullera del tot a 100.

Somriu i em diu "quédate-la de record".

És que jo he vingut a tornar la cullera...

Total que marxo i em cobra la parella de l'Anna.

Li dic: cobra'm 14 euros en comptes  de 12'50 per la cullera.

I així és com la meva ment està tranquil·la i tinc un record de la història de la cullera que em va fer tornar al camping zen per retornar-la sense saber on la vaig posar. I ara la tinc a casa meu desentonant dintre del calaix de les culleres. 

Buidant les bosses a casa, l'he trobada. Estava al fons de tot.

Sóc un desastre humà...